Els arqueòlegs de Moià segueixen la pista del fogar trobat el 2011
10.08.2013
Descobrir les relacions socials dels neandertals després de 42.000 anys és un dels grans objectius de les excavacions a les Coves del Toll de Moià, un complex arqueològic de primer ordre. Ja fa deu anys que un equip d'investigadors s'hi trasllada cada estiu per 'gratar' una terra que atresora una gran quantitat de peces òssies d'animals i homínids, i eines. I altres sorpreses, com el fogar descobert el 2011. Aquestes troballes són les que permeten estudiar "el comportament dels neandertals i com es bellugaven pel territori", apunta el director de les excavacions, Jordi Rosell, satisfet enguany perquè compleixen el desè aniversari a les coves i perquè la continuïtat de les excavacions és esperançadora.
Són una vintena de membres de l'equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que es troben a les 8 del matí a les coves del Toll, a mig camí entre Moià i Collsuspina, per començar una recerca minuciosa. Vénen d'arreu de Catalunya i també d'Extremadura, Madrid, Galícia, Andalusia, i compten amb col·laboracions internacionals. "Ja podem parlar de deu campanyes d'excavació a les Coves del Toll, que ens han permès afermar un equip de gent professional, llicenciats i doctors, i cadascú actua en una especialitat diferent", explica el director de les excavacions, Jordi Rosell. Durant aquesta dècada, han organitzat congressos internacionals, han publicat articles científics, entrevistes d'impacte, treballs de divulgació i tenen en marxa tesis i tesines sobre les coves.
La desena campanya, que durarà dues setmanes, s'ha estructurat en tres fronts principals. El primer correspon a l'entrada de la cova de les Toixoneres, on els arqueòlegs recuperen sobretot restes dels neandertals. El segon front pretén comunicar aquesta superfície de l'entrada amb "el famós fogar que va aparèixer durant el programa de Sota Terra; ara sembla que les datacions coincideixen i estaríem parlant d'uns 42.000 anys a tota la superfície de la cova", indica el director de les excavacions. El fogar es troba al fons de la cavitat, on l'equip ha trobat un gran conjunt de peces òssies d'animals, sobretot de hienes. El tercer front és a la Cova del Toll, on es vol descobrir la relació que s'establia entre els óssos de les cavernes i els neandertals. "La troballa és molt important, però també ho és entendre les relacions i les àrees d'activitat. Aquí feien els focs per menjar, utilitzaven eines i dormien en uns espais. Es tracta d'entendre com feien servir la cova", destaca Rosell.
Una de les riqueses del complex arqueològic del Toll és la diversitat de restes d'animals que s'hi han trobat, com de conills, tortugues, bisons i, fins i tot, una cria de mamut, a més de les eines i les restes dels seus fogars. "Aquestes cavitats són com apartaments multipropietat, en què els inquilins habituals són els óssos, que hi hivernaven, i les hienes, que venien a criar", diu Rosell. Però afegeix que "qui trencava aquesta dinàmica eren els neandertals, que ocupaven la cova uns dies i després tornaven a marxar". Amb tot, les darreres troballes apuntarien que els neandertals de fa 42.000 anys tenien una permanència més estable en aquest territori; eren 'moianesos'.
La desaparició dels neandertals
Però a més de la investigació del comportament dels neandertals, un altre dels grans objectius és estudiar l'evolució dels grans carnívors. "Per què ara no hi ha hienes a Europa i abans sí? Per què van desaparèixer els óssos de les cavernes?", inquireix Rosell. I sobretot, "la pregunta del milió: per què van desaparèixer els neandertals?"
A la 1 del migdia, el sol ja pica molt fort a l'altiplà del Moianès i l'equip de Jordi Rosell atura la seva activitat. Es dirigeixen a la masia on conviuen durant les dues setmanes de treball. "Ens aixequem ben d'hora i a les 8 ja som al jaciment. Comencem a excavar per sectors, però a la 1, els que estan a fora, han de parar. Després, revisem el material i, si en tenim suficient, a la tarda ens quedem a fer laboratori; si no, tornem a l'excavació", explica sobre la seva estada a Moià Anna Ballesteros, membre de l'equip. I afegeix: "Després revisem els materials que han sortit al llarg del dia; en fem el rentat i un cop secs, els especialistes de cada àmbit treballen en la primera part de l'estudi". Ballesteros assenyala que durant la campanya, el dia a dia és "molt intens".
Les coves miren el futur amb optimisme
Amb el material que hauran recollit durant aquestes dues setmanes -en campanyes anteriors, l'estada era més llarga - , els arqueòlegs tindran feina durant tot l'any. "Som conscients de la crisi, però pel tipus d'excavació, no gastem massa i tenim el finançament per als treballs dels propers anys bastant cobert", explica Rosell. Per al director de les excavacions, una de les grans fites seria demostrar que els neandertals entraven a la cova del Toll a caçar óssos. "En tenim indicis, perquè hem trobat marques de tall, però ens falten més dades, més peces de tall i d'indústria". "Tenim molta il·lusió per continuar treballant", puntualitza.